La col·locació exacta de cada element (actors, escenografia, attrezzo) sobre l’escenari és molt important, tant per crear determinats efectes en l’espectador com, simplement, per assegurar que siguin visibles. Sovint, les companyies utilitzen marques amb cinta adhesiva sobre el terra, invisibles per al públic, que ajuden els actors a situar-se en el lloc adequat o els tècnics a ubicar els elements escenogràfics on toca.
En una funció del musical La Bella i la Bèstia de Manresa Teatre Musical, al teatre Conservatori, el juliol de 2013, va haver-hi molts errors de tramoia durant la primera part. A la segona, hi havia una escena on l’actor principal parlava des d’un faristol. Un punt de llum l’il·luminava i deixava la resta de l’escenari a les fosques. El director, David Bacardit, preocupat pels errors de la primera part, va advertir a Rusa Jiménez, encarregada d’entrar el faristol, que s’assegurés de col·locar-lo on tocava i va marcar el punt crític amb cinta adhesiva.
El moment va arribar i Jiménez, amb l’angúnia de fer-ho bé, es va situar sobre la marca i, des d’allà, va col·locar el faristol. L’actor va haver de fer el seu monòleg fora de focus i es va convertir en una mena de veu en off mentre la llum il·luminava un punt del terra buit.
El Martí Orive, artista plàstic que també participava com a actor en el musical, va pintar el quadre a partir dels records d’aquesta funció, amb molts elements que permeten identificar el teatre Conservatori (motllures del prosceni, teló, butaques), peces de l’escenografia i l’attrezzo del musical i, és clar, la marca de cinta adhesiva, que es pot veure sota el teló mig aixecat.
És un record de: Rosalia Jiménez
De: 2013
Records del Conservatori 